De cada nus del seu cabell penja una desgracia,per cada somriure, el silenci de la ràbia.
Dansa i esberla un a un els minuts que li oprimeixen la gola.
Es toca, sent, es rebel•la, s'esgarrapa, sagna i calla.
Ella i tot resta com sempre.
Vol na nua pel carrer, vol deixar petjades reals entre tot aquest merder,vol viure, vol somiar, vol dir, vol escoltar, vol saber, vol, vol, vol, vol... i no vol (a)
Quan una ma pega, l'altra acaricia.Quan les paraules besen, els ulls mosseguen.Quan ses peus caminen, el cos penja mort del cirerer.
De cada nus del seu cabell penja una desgracia,per cada somriure, el silenci de la ràbia.
Crits que resten ofegats per que tampoc, tenen gaire a explicar.
Calla, sempre calla.
Entre la respiració agitada cap buf de paraules que en delati l'existència.
Per que calla, sempre calla.
Qui va vendre la gran mentida? És un gran forat negre que s' enxampla i no deixa escapar.
Qui va fer creure que existia, en cap moment, la llibertat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada