·
Finestra oberta i avisme tintat.
fa pocs minuts que la lluna s'ha despullat lentament deixant-se veure tota,
inabastable i impossible, ha fugit sota un crepuscle clar.
Tot l'espectre de la nit flota tèrbol arreu.
Un cop mes, el no res, és.
Ara m'agradaria ser al teu llit...
que sentissis com jo les insaciables ganes de volar sota la foscor mes macabra que s'abalança
esqueixant tendrament les llums de la gran ciutat...
De que serveix un somriure si no el pots contagiar?
·
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada