Em veig com un bruixot burxant nines de cera aquí,
entre uns papers per on circula sang.
No em venjo. No em remou ni l'orgull ni l'enveja.
Si et mato i si t'ofenc amb maleficis d'herbes,
amb paraules o unglots o trets o saliveres,
és en defensa pròpia:
estic acorralat.
diumenge, 4 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada